Filla del notari Llorenç de Vedruna i Malet, pertanyia a la petita noblesa barcelonina; el 1799 es casà amb el vigatà Teodor de Mas i de Sauleda, procurador causídic, i s'establí a la ciutat de Vic. Enviduà a trenta-tres anys (1816), després d'haver tingut nou fills. Fixà la seva residència al mas de l'Escorial de Vic. Entre el 1821 i el 1824 es traslladà a la Catalunya del nord de l'Albera a causa del triomf liberal i de les seves idees absolutistes.

De retorn a Vic portà a terme la fundació d'una congregació femenina destinada a la beneficència i a l'educació de noies (1826), animada pel caputxí Esteve d'Olot, però que per influència i disposició del nou bisbe de Vic, el carmelità Pablo de Jesús Corcuera, adoptà la regla carmelitana. El noviciat s'establí al mas de l'Escorial, i el 1827 envià les primeres monges a l'hospital de Tàrrega. Passà la resta de la seva vida entre les relacions familiars i l'augment de la congregació, que a la seva mort tenia 43 centres (hospitals, escoles públiques i col·legis privats). Hom ha publicat el seu Epistolari (1976). Fou beatificada el 1940 i canonitzada el 1959.